QÜESTIONS BÀSIQUES DEL VÍDEO

QÜESTIONS BÀSIQUES VÍDEO_violeta

Àudio del vídeo (idea inicial)

video propi

GUIÓ definitiu violeta

Lectura: Educació i mitjans de comunicació

Aquesta lectura m'ha semblant força interessant. No és la primera vegada que puc gaudir d'una lectura crítica sobre la societat en la que vivim, i m'encanta que els/les docents ens faciliteu aquestes delícies.

Primers sentiments crítics després d'uns dies d'haver llegit la lectura:

Tot el que no és natural en aquest món ha estat creat per l'ésser humà -així com també certs espais "naturals"-. Tot el que ens envolta ho hem creat nosaltres: començant per la història, passant pels grans invents, les formes de vida, les guerres, els premis i les trampes, etc. Tot ha estat idea de l'ésser humà. I els mitjans de comunicació no se queden al marge d'aquesta construcció progressiva del nostre món.

La qüestió és, perquè hem construit aquesta tipologia de societat basada en la creació de necessitats superficials? Perquè ens hem deixat endur per una tipologia de societat basada en el consum compulsiu potenciat per els mitjans de comunicació? Perquè no sentim que podem viure d'una altra manera allunyada d'aquesta trampa de consum? I perquè no feim res per canviar-ho?

Aquestes són unes de les moltes preguntes que hem faig quan m'atur a veure la realitat del nostre planeta: guerres imparables i interminables; falta de conscienciació i estima cap a la humanitat; carència d'una visió global del nostre planeta -tots vivim en el mateix lloc, en un mateix planeta, i lluitam separats per sentir-nos bé individualment, però no per construir una situació favorable per tothom-.

Lectures com aquesta m'inspiren molt per fer una crítica de la construcció destructiva de la humanitat. Estic cansada de veure com ens ferim els uns als altres, i volem tenir poder, i farem el que sigui per aconseguir-lo.

Hem creat una societat per a uns pocs, no per a tots. I els mitjans de comunicació, negativament, potencien aquesta societat d'aquells qui poden pagar-la. Aquell que no pugui comprar-se la seva existència social no hi té lloc, no interessa. Interessos, són el càncer de l'ésser humà, precisament per tenir una direcció quasi única: aconseguir una acumulació de poder. Poder per sentir-nos bé, lliures, satisfets, realitzats, li podem dir el que volguem, la base és la mateixa: aconseguir-ho sigui quin sigui el preu.

Ara bé, la meva opinió no està centrada en que els mitjans de comunicació potencien la destrucció progressiva del planeta, encara que sigui majoritàriament així. També penso que aquests han fet coses bones. El que critico és el perquè hem arribat a aquest punt.

Coses bones dels mitjans de comunicació:

Ens ajuden a mantenir-nos en contacte amb la societat. Ens mantenen informats -del que volen- sobre el que passa en el món. Tenen una potencialitat educativa impressionant. Hi ha mitjans de comunicació que intenten allunyar-se d'aquesta societat orientada a la venta de quelcom -encara que els hi costi mantenir-se amb vida-. Existeixen moviments alternatius als convencionals. És una pena que siguin alternatius als convencionals. Perquè no poden ser convencionals aquests mitjans alternatius?

Bé, veig que la meva emoció ha superat les autoexpectatives inicials de contingut redactat, així que per ara, lo dejo aquí.

Que el optimismo me guíe...